La paraula “misericòrdia” procedeix de la concatenació de dos termes llatins: “miser” que significa pobre i “corda” que es refereix al cor. L’associació d’ambdues veus revela la significació del vocable “misericòrdia”. La misericòrdia rau en la decisió d’entregar-me a mi mateix per apaivagar la pobresa del cor del meu germà. La trobada entre Jesus i Zaqueu recalca com la misericòrdia del Senyor es transforma en el perdó, que retorna al cobrador d’impostos la dignitat perduda. Recorreguem la història de Zaqueu fixant-nos en els elements del text (Lc 19, 1-10).

a. Jericó.

La situació comercial i fronterera conferia a Jericó un ambient cosmopolita allunyat del compliment estricte de la llei jueva. La presència de soldats, comerciants i viatgers, la convertien en ciutat bulliciosa. És una les viles amb major ressonància a l’AT: Josué va penetrar a la Terra Promesa a través de Jericó (Js 6).

b. Zaqueu.

La paraula “Zaqueu” és un diminutiu de Zacaries, significa: “El Senyor es recorda de nosaltres”. Zaqueu era cobrador d’impostos. A l’època de Jesus, els impostos gravaven durament al poble jueu. El sistema impositiu arribava a tots els estrats de la població. Cobraven inpostos els romans i el rei Herodes; i es pagava, a més, un petit impost al Temple.

L’impost onerós era el requerit pels romans. A vegades el cobrament es realitzava de forma violenta amb extorsió i abús. Generalment, els cobradors exigien més del que pertocava pagar, el que supossava l’empobriment de la població; i, en ocasions, reduia a l’esclavatge els insolvents. Els cobradors d’impostos estaven exclosos de la comunitat religiosa hebrea. La gent els despreciava però també els temia a causa del seu poder coercitiu.

Jesus creuava Jericó de pas cap a Jerusalem. Zaqueu el volia veure, però no podia. La seva petita estatura i la multitud aglomerada vora el camí, l’impossibilitaven de veure el Senyor. Detinguem-nos a analitzar el significat de la “baixa estatura” de Zaqueu.

L’evangeli quan destaca la “baixa estatura” no indica només la petitesa fisica de Zaqueu sinó, sobretot, la seva baixa estatura moral. Com la resta dels recaudadors, Zaqueu, segurament, abusaria dels seus conciutadans en el cobrament dels impostos; i, d’aquí, la seva baixa estatura moral. La gent odiava i temia  Zaqueu, com a tot altre cobrador, i per això li impedien veure a Jesus. 

La vida de Zaqueu estava atenallada pel sense sentit. Ell s’enrriquia cobrant impostos de forma arbitrària,      mentre els seus veïns el menyspreaven amb insolencia. La salvació i la misericòrdia, encarnades en Jesus, passen al seu costat; però, segons la forma de pensar de l’època, ningú podia ajudar Zaqueu: un pecador odiat i temut. El destí de la seva vida restava perdut per sempre. La seva forma de viure l’havia empetitit moralment, i el menyspreu de la gent li impedia pensar en un futur distint.

c. La gent.

La gent no permetia a Zaqueu veure Jesus. La “gent” no significa només un grup de persones, sinó que significa, metafòricament, l’opinió de la gent. L’opinió del poble sobre Zaqueu impossibilitava que pogués percebre en Jesus el seu salvador. I, per això, no és estrany que la gent murmuri quan Jesus s’allotja a casa de Zaqueu. Els seus conciutadans critiquen la decisió del Senyor: “Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador!”. Zaqueu és un pecador i la gent no li concedeix la possibilitat de convertir-se. El veredicte de la gent fa de Zaqueu un home petit; i, a la vegada, bloqueja la seva trobada personal amb Jesus.

d. Jesus.

Jesus portava temps predicant, i quan va arribar a Jericó l’envoltà una multitud de curiosos. L’única persona en qui el Senyor fixa la seva mirada és Zaqueu. L’actuació dels recaptadors amb el poble era injustificable, per aquest motiu també l’estil de vida de Zaqueu mancava d’excusa. Tot i així, Jesus s’atura davant Zaqueu, que havia pujat a un sicòmor per a veurer-lo. L’actitud de Jesus amb Zaqueu es caracteritza per dues actituds: el Senyor el mira i li parla. Observem-les.

1ª “ ... va aixecar Jesus la vista ...”

La locució “aixecar la vista” significa, en el text grec de l’evangeli, “mirar en profunditat amb l’intenció de transformar el que es mira”. Recordem l’esdeveniment de la multiplicació dels pans: “Jesus va agafar els cinc pans i els dos peixos, alçant els ulls al cel, els beneí, els partí i els donà als deixebles per a que els serviren a la gent” (Lc 9,16). Jesus, abans de multiplicar els pans, aixeca els ulls al cel, i aquella mirada amaga la desició de convertir uns quans pans en aliment de multituds.

El gest d’aixecar la vista denota, també, l’intenció de mirar amb la desició de fer el bé: Jesus aixecà els ulls al cel quan s’acostà al cec de Jericó per tornar-li la vista (Lc18, 35-43). Mirar en profunditat no s’esgota en el fet de veure la realitat, implica mirar l’existència humana amb el desig de transformar-la des de la misericòrdia i la tendresa.

2ª “... i li va dir ...”

El verb “dir” no significa, simplement, el fet d’articular sons amb la llengua. La seva accepció més genuina es la de “comunicar” qualque cosa que repercuteixi en la vida de qui ho escolta. Aclarem-ho observant l’Antic Testament.

Israel va sofrir el dolor de l’exili a Babilònia. El poble va clamar al Senyor. I Deu, mitjançant la veu d’Isaïes, li adressà la paraula salvadora: “Consoleu, consoleu al meu poble, diu el vostre Déu, parleu al cor de Jerusalem, i crideu-li: que s’ha complert el seu esclavatge” (Is 40, 1). Quan Déu parla al seu poble li revela la lliberació. La paraula de Jesus dirigida a Zaqueu expressa la revelació de Déu, mentre que la seva mirada trasmet la misericòrdia divina.

Jesus diu a Zaqueu: “baixa de seguida, que avui he de allotjar-me a casa teva”. Jesus no recrimina a Zaqueu el seu passat pecador, desitja obrir al cobrador les portes d’un futur ple d’esperança.

Hi ha un detall en el text que no pot pasar desapercebut. Jesus diu a Zaqueu: “... avui he d’allotjar-me a casa teva ...”.  La senzilla expresió “... he de ...” l’utilitza Jesus en els moments crucials de la seva vida.

Quan Jesus es perd en el Temple i els seus pares el troben entre els doctors, diu a Josep i Maria: “No sabieu que he d’estar a casa del meu Pare?” (Lc 2, 49). Jesus comenta als deixebles: “El Fill de l’Home ha de patir molt, ha de ser rebutjat pels senadors ...” (Lc 9, 22). Men endavant els torna dir: “... he de seguir el meu viatge, perque no s’entén que un profeta mori fora de Jerusalem” (Lc 13, 33). El Senyor refereix sempre la seva vida al compliment de les promesses de l’Escriptura: “... perque vos dic que ha de complir-se en mi el que està escrit ...” (Lc 22, 37).

 La vida de Jesus no es fruit de la casualitat sinó que neix del designi de Déu. Per aquest motiu proclamà Jesús a la sinagoga de Natzaret: “L’Esperit del Senyor està sobre mi, Ell m’ha ungit per anunciar la bona nova als pobres ...” (Lc 4, 18). D’aquesta manera, la vida de Jesus dona plenitud al projecte amorós de Déu en favor de la humanitat: “... tot el que està escrit en la Llei de Moisés i en els Profetes i Salms sobre mi havia de complir-se” (Lc 22, 44). Per aquest motiu el Senyor “... ha de ...” allotjar-se a casa de Zaqueu: ningú havia perdonat al cobrador el pes del pecat; i Jesus “ha de” alliberar-lo d’aquella llosa.

Zaqueu baixa del sicòmor i acull Jesus a casa seva; i després adopta davant el Mestre una postura caracteritzada per dues actituds: “Zaqueu es possà dret ... i dirigint-se al Senyor li va dir”. Vegem-les:

 1ª “Zaqueu es posà dret”

La ocució “estar dret” possa de relleu la dignitat humana. Zaqueu era un home de baixa estatura moral a qui la gent impedia veure Jesus. La mirada i la paraula del Senyor li ha tornat la dignitat de sentir-se persona.

Recuperar la dignitat, posar-se dret, reflexa l’experiència de l’home perdonat. Quan rebem el perdó recuperam l’autèntica humanitat. Només el perdó allibera. El perdó ens permet estar drets davant el Senyor i devora els germans.

2ª “... i dirigint-se al Senyor li va dir ...”.

Jesus és el Senyor que ha cambiat el cor de Zaqueu. El cobrador ja no servirà als petits “senyors”: el deu de la por que infundia als seus veïns, ni al deu de la soledat i l’aïllament amb el que el pagava la gent. I, Zaqueu, dret, comença a parlar amb Jesus en la dignitat personal recobrada. Les paraules de Zaqueu faran palessa la profunditat de la seva conversió.

e. La conversió.

Únicament qui reb el perdó es capaç de convertir-se; es a dir, primer es el perdó i llavors la conversió. Observem que, habitualment, la nostra mentalitat és distinta. Quan la nostra vida es desenvolupa en el mal, pensam que el primer que cal fer és un esforç denodat per convertir-nos. Creiem que quan haguem tornat al bon camí, amb l’única mediació de l’esforç personal, Deu es dignarà perdonar-nos.

L’ésser humà contempla aquest procès: primer és el pecat, després l’esforç per la conversió, i finalment l’obtenció del perdó. Però els designis del Senyor segueixen un camí distint, i molt més comprensiu i entranyable: l’home peca; després, quan el demana, rep perdó de Déu, i com a consecuencia del perdó rebut empren el camí de la conversió practicant l’amor i la tendressa. 

Quan celebram el sagrament de la reconciliació experimentam l’itinerari del perdó de Déu: consciens de la nostra ruptura amb Déu i l’Esglèsia demanam al Senyor la gracia del seu perdó, Ell ens perdona, i amb la gracia del seu perdó ens convertim a la practica de la seva caritat i la seva misericòrdia. Observen aquest proces en la relació establerta entre Jesús i Zaqueu.

Zaqueu es un pecador. Jesus s’avança a mirar-lo i a parlar-li. Són els ulls i la veu del Senyor els qui tornen la dignitat perduda a Zaqueu. Quan ha escoltat la paraula de Jesus i ha percebut la seva mirada, Zaqueu es posa dret i reconeix Jesús com a Senyor. La misericòrdia de Jesus, transmutada en perdó, ha posat dret a Zaqueu.

Convertir-se es transformar en obres de misericòrdia el perdó rebut de Déu. Zaqueu es converteix i comença a practicar la misericòrdia mitjançant dues decisions personals. Vegem-les

1ª “ La meitat dels meus bens, Senyor, li dono als pobres ... ”.

En temps de Jesus, els fariseus constituien un grup religiós important. Es caracteritzaven per cumplir la Llei jueva de manera estricta. Quan algú havia robat, la Llei manava tornar el doble de la quantitat robada. Un fariseu es limitaria a observar aquesta prescripció, i tornaria el doble del robat. Però Zaqueu, amb la força del perdó del Senyor, va molt més lluny, i comparteix amb els pobres la meitat dels seus bens.

2ª “ ... i si a algú li he tret diners, li restituiré quatre vegades més ”

L’Anic Testament preescriu: “Quan un home roba un bou o una ovella i les mata o les ven, ha de restitur cinc bous per cada bou i quatre ovelles per cada ovella” (Ex 34,26); i afageix: “la quantitad robada ha de torner-se amb un recarreg d’una cinquena part” (Lv 5, 21-24). Zaqueu torna molt més del preescrit per l’Antic Testament: quatre vegades més. Qui ha rebut generosament el perdó de Déu no posa limits a l’exercici de la misericòrdia; i regala a la pobresa del cor del seu germà molt més del prescrit per les normes.

f. El final de la nostra història.

Per qué ha perdonat Jesus a Zaqueu de manera tant generosa?. Escoltem les paraules del Senyor: “... també éll es fill d’Abraham”. Pel fet de ser persona, fill d’Abraham, Zaqueu reb la misericòrdia de Déu. Nosaltres en raó de la nostra propia humanitat, tenim la dignitat d’estar drets davant Déu i de rebre la tendressa del seu perdó.

Afageix Jesús: “Avui ha arribat la salvació a aquesta casa ...”: La nostra alliberació consisteix en acceptar la mirada i la veu de Déu. L’acceptació de la mirada del Senyor ens regala el perdó, i perdonats podem convertir-nos i viure l’amor que no passa mai, com prescriu la carta als corintis: “El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja; no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista ... troba el goig en la veritat” (1Co 13,4-7). Aquest amor és fruit de la gracia de Déu que converteix la nostra nostra existència amb una vida amarada per la bondat del Senyor. 

Zaqueu ha trobat Jesus. Aquesta trobada li ha descobert l’autèntic rostre del Senyor, el Fill de l’Home. El cobrador d’impostos sap que, a partir d’ara, la seva vida ha d’esser semblant a la del seu Senyor. La vida compartida, l’existència humil i l’actitud de servei, permetran a Zaqueu abocar en el cor dels seus germans la misericòrdia rebuda de Jesus.

Síntesi final.

Zaqueu es el prototip d’home a qui la vida i les seves accions, l’han omplert d’amarga culpabilitat. L’opinió de la gent i el seu sentiment de culpa fan de Zaqueu una persona petita. Creu que només es posible sobreviure provocant la por als demés, i soportant la resposta de l’odi i el menyspreu.

En el sinus d’aquest cercle viciós fa acte de precència Jesus de Nazaret que amb la seva mirada i la seva paraula atorga el perdó a Zaqueu. Una vegada perdonat, Zaqueu recobra la dignitat humana i, posant-se dret, reconeix en Jesus l’únic Senyor de la seva vida. El perdó permet a Zaqueu convertir-se, i una vegada convertit inicia la ruta de la pràctica de la bondat i la tendressa, que no es altre cosa que repartir entre els germans la misericòrdia que el Senyor s’ha avançat a regalar-nos.

torna a l'índex