|
torna a l'índex |
| Francesc Ramis Darder |
| Flora de Palestina al Museu Bíblic del Seminari de Mallorca |
 |
El coneixement de les condicions
ecològiques i geogràfiques de Palestina és una condició
necessària per la bona interpretació de la Bíblia. La Sagrada
Escriptura ens presenta molts de noms d'animals i plantes
d'Israel. L'estudi de la fauna i de la flora bíbliques va
adquirir una gran importància al final del segle passat
i als inicis d'aquest. Les postrimeries del segle XIX veren
aparèixer l'obra de Darwin
" L'origen de les espècies "
[1]
, que presentava
una oposició a la concepció bíblica de la naturalesa. Inmediatament
va sorgir dins l'exègesi la idea del concordisme; és a dir,
adequar els nous coneixements científics als contiguts que
exposava la Bíblia i especialment el llibre del Gènesi
[2]
.
Coincidint amb el canvi de segle,
el desig del concordisme i les dificultats de l'exègesi
catòlica; es va estudiar amb profusió la geografia, la fauna
i la flora de la Bíblia. El Museu Bíblic del Seminari de
Mallorca és un petit testimoni d'aquest interès. Una de
les seccions d'aquest museu està dedicada a les Ciències
Naturals, i ens presenta una col.lecció de la flora bíblica.
L'objectiu d'aquest article
és presentar l'inventari de la flora que es troba al nostre
museu. No pretenem l'estudi concret de cada una de les plantes,
per aquesta tasca aportam en aquest treball una ampla bibliografia;
pretenim unicamen presentar l'inventari.
El conjunt de material del
Regne Vegetal del museu està integrat per 100 peces. Per
realitzar el nostre treball hem dividit el material en diferentes
parts:
1. Herbari.
Cinquanta-quatre peces
corresponents a quaranta-vuit espècies diferents. Corresponen
a la col.lecció de l'Herbari Kandler, botànic alemany que
les va recollir a Palestina a principis de segle, i després
foren portades al Museu del Seminari. Cada una de les espècies
es troba emmarcada en un quadre de fusta recobert de vidre
de 45 x 31 cm. Una fitxa col.locada devora la planta ens
indica, l'espècie, el nom del recolector i lector de la
planta, el lloc on fou trobada i la data.
2. Bàlsams.
Col.lecció formada per
vuit bàlsams, preparats a Barcelona pel farmacèutic D. Antoni
Novelles. Set d'ell es troben en forma sòlida dins un envoltori
de 10 x 6 cm, i un
dins un flascó de porcelana de 4'5 x 6, en forma resinosa.
3. Fustes d'arbres.
Vuit especies, cada una
d'elles representada per un fragment de fusta de l'arbre
de 3'5 x 1'5 cm.
4. Fruites i llavors.
Treta-dues espècies, es
troba cada una d'elles a l'interior d'una capseta de vidre
de 3 x 3 cm. Una d'elles -l'oli- és una petita botella de
6 x 2'5 cm.
L'estudi del material l'hem
realitzat amb les següents etapes:
A. Estudi botànic ( sistemàtica
i taxonomia ), de les diferentes plantes.
- Strasburger, E.; Noll,
F.; Schenck, A.; Schimper, A.F.W. Tratado de Botanica.
6ª ed. española, tr. de 30ª ed. alemana por Bolos, O.
de. Barcelona. 1974.
B. Identificació de les plantes del museu en la
flora de la Bíblia. Els llibres de referència són:
- Baly, D. The Geography
of the Bible. 2º ed. New York. 1974.
- Cazelles, H. Feuillet,
A. ( eds. ). Supplément au Dictionaire de la Bible. Paris
( Letouzey el Ané ). 1928 ...
- Fauna and Flora of
the Bible ( Helps for Translators ). United Bible Societies,
2º ed. London-New York. 1980. ( Aquesta obra presenta una
ample bibliografia referent a la flora bíblica ).
- Isserlin, B.S.J. Ancient
Forests in Palestine: Some Archaeological Indications: PEQ
( Palestine Exploration Quaterly ) 86. 1955. pag 87-88.
- Post, E. G. Flora of
Syria, Palestine and Sinai, 2ª ed. por Dismore, J.E.,
2 vols. 1932 - 1933.
- Rubeni, E.H. Recherches
sur les plantes de l'evangile. RB, 42. 1933. pag. 230
- 234.
- Thirgod, J.V. Man and
the Mediterranean Forest. London. 1981. pag. 107-122.
- Vigouroux, F. Dictionaire
de la Bible. 5 vols. Paris ( Letouzey el Ané ). 1895
- 1912.
- Walker, W., All the
Plants of the Bible. 5ª ed., Londres. 1960.
- Zohary, M., Plant Life
of Palestine, Israel and Jordan. New York. 1962.
- Zohary, E.M. Plants
of the Bible. Cambidge. 1982.
C. Transcripció del nons
de la flora segons el TM ( Text Masorètic ); Sept. ( Versió
dels LXX ); Vg ( Vulgata ). Hem utilitzat les edicions següents:
- Elliger, K. Rudolph, W.
( eds. ), Biblia Hebraica Stuttgartensia (BHS). Stuttgart:
Württembergische Bibelandstalt. 1967-1977.
- Nestle, E. Aland, K. Novum
Testamentum Graece. 25ª ed. Stuttgart: Württembergische
Bibelanstalt. 1963.
- Rahlfs, A. ( ed. ), Septuaginta,
8ª ed. Stuttgart: Württembergische Bibelanstalt. 1965.
- Weber, R. Biblia sacra
iuxta vulgatam versionem. Stuttgart: Württembergische
Biblelandstalt. 1969.
D. A les plantes en que ens
ha estat possible hem citat les referències que fan d'elles
els autors clàssics: Virgili, Plini, Theophraste, Flavio
Josefo, Strabon, a voltes les fons jueves, i algun Sant
Pare. A algunes hem afegit un breu comentari.
E. Les plantes de l'herbari
que corresponen a la flora bíblica van acompanyades de una
bibliografia. Aquesta sempre consta de la refèrencia al
( DB ), Dictionaire de la Bible; i a una altra obra redactada
al final del segle passat o inicis d'aquest. La finalitat
d'aquesta bibliografia és posar de manifest les discusions
sobre una determinada planta a l'època que es desenvolupava
l'evolucionisme, i l'exègesi feia un intent de fer concordar
les ciències amb la veritat revelada. La bibliografia botànica
i exegètica de la planta convè consultar-la a la bibliografia
esmentada als apartats A i B.
E. Cada un dels vegetals estudiats segons aquest sistema el presentam
de la manera següent:
a. Non científic.
b. D ( Determinavit ).
c. L ( Legit ).
d. Lo, lloc de recol.lecció.
e. Da, data de recol.lecció.
f. Nom bíblic, TM ( Hebreu),
Sept ( LXX ); Vg ( Vulgata ).
g. RfB, referències bíbliques.
h. RfA, referències als autors
antics.
i. Cm, comentari.
j. Bb, bibliografia.
F. Presentam finalment una bibliografia, complementària a l'esmentada
abans, i que pot ésser útil per l'estudi concret de cada
una de les plantes:
- Dalman, G. Dinsmore, J.E.,
Die Pflanzen Palästinas: ZDPV 34. 1911. pag. 1 -38;
147 - 172; 185 - 245.
- Dalman, G. Arbeit und Sitte
in Palästina. vol. I-VII. Gütersloh. 1928 - 1942.
- Wurst, Ph., Aus der Pflanzenwelt
Palästinas. Leitfaden der Botanik. Haifa. 1930.
NOTES.
[1]. Darwin, Ch. On the origin of species by means of natural
selection. Londres. 1958. Traducció espanyola, El
origen de las especies por la selección natural. Madrid.
1963.
Un comentari i recull dels textos evolucionistes
de Darwin es popt trobar a. Darwin, Ch. Teoria de la
Evolución. Ed. Península. Barcelona. 1975.
[2]
. Un comentari a la situació de l'exègesi a l'epoca es pot
trobar a: Benoit, P. El Padre Lagrange al servicio
de la Biblia. Desclée de Brouwer. Bilbao. 1970.
Guitton, J. Retrato del padre Lagrange, el que
reconcilió la ciencia con la fe. Madrid. 1992.
La questió històrica es tracta a: Aubert,R.; Bruls,J.; Crunican, P.E.; Tracy Ellis,J.; Hajjar,J.; Pike, F.B. Nueva Historia de la Iglesia. Vol V. Madrid. 1984.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 12, 2, 1914.
TM: luz. Sept: karuinen. Vg: amygdalinas.
RfB: Gn 30,37.
TM: saqed. Sept: amigdalon,
karion. Vg:
amygdala.
RfB: Gn 43,11; Nm 17,23; Jr 1,11; Ecle 12,5.
Cm: L'arbre arribà a Palestina
procedent d'Asia. Algunes ciutats prengeren el nom de Luz
, Js 18,13; Jt 1,23; és a dir, la ciutat dels ametllers.
El nom mes comú fou saqed, mot provinent del verb
vetllar, l'ametller floreix abans que els altres arbres
i vetlla la seva florida; és l'arbre que vetlla, l'arbre
que sap escoltar. Mitjancant les seves branques Jacob es
va fer en part del ramat de Laban. El seu fruit era dels
més estimats de Palestina.
Bb: Vigoroux, F. t. I, col 438.
Loudon. Arboretum et
fruticetum Britannicum, Londres, 1838, t. II, p. 637.
2. Anemone Coronaria, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 22, 2, 1912.
3. Artemisa arborescens, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Carmel.
Da: 26, 4, 1913.
4. Astragalus Betlemiticus,
Boiss.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Betlehem.
Da: 24, 7, 1921.
5. Capparis spinosa, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 24, 6, 1911.
6. Capparis spinosa, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Jerusalem.
Da: 22, 7, 1911.
TM: abbiyyonah. Sept:
kapparis. Vg: capparis.
RfB: Ecle 12,5.
RfA: Mishna: Ma'aser 4,6; Berakoth
36 a. Plini, Hist. Nat
XIII,44; XX,59.
Cm: A més d'aquesta espècie,
altres dues proveïen de tàperes la Palestina: la "
Capparis herbacea,L." i
la " Capparis aegyptia, L.". Antigament, els brots de les flors i el fruits
tendres eren emprats com afrodisíacs; amb vinagre s'utilitzaven
com a condiment.
Bb: Levesque, E. t. II, col
219.
Boissier, E. Flora orientalis,
t. I, 1867, p. 420.
7. Cephalonia syriaca, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 3, 6, 1911.
8. Ceratonia siliqua, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 11, 11, 1913.
NT: keration. Vg: siliqua.
RfB: Lc 15,16.
RfA: Plini, Hist.Nat XIII,16.
Talmud, tr. Schabbat, XXIV, 2; tr. Maaseroth III,4. Juvenal,
Sat. XI,59.
Cm: Les garroves s'empraven
com a forratge, i a base de la seva popa es preparaven xarops
i una espècie de mel.
Bb: Levesque,E. t. II,
col 307.
Boissier,E. Flora orientalis,
5 in-8º, Genève,1867-1884, t. II, p. 632.
9. Cistus salviaefolius, L.
D.: I. Kandler.
L.: Thiel.
Lo: Carmel.
Da: 21, 1, 1913.
TM: lot. Sept: estakte.
Vg: stacte.
RfB: Gn 27,25; 43,31.
RfA: Plini, Hist. Nat. XII,37;
XXVI,30.
Cm: D'aquesta planta juntament
amb el "Cistus
villosus, L. ", extreuen un ungüent, el Laudan.
Bb: Levesque, E. t. IV, col.
29.
Tristam, L. The natural
history of the Bible.
in-12º, London, 1889, p. 458-460.
10. Cistus villosus, L.
D.: I. Kandler.
L.: Thiel.
Lo: Carmel.
Da: 3, 2, 1913.
Rf, Bb: Cf. Ladonum.
11. Colchicum Stevensi, Kunth.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 21, 11, 1913.
TM: habasselet. Sept:
anzos, krinon.
Vg: flos, lilium.
RfB: Ct 2,1; Is 35,1.
Cm: Es l'anomenada flor de la
Plana de Saron, capaç d'embellir el desert. Aquest mot engloba,
segurament diverses espècies. El Targum el traduiex per
" narqos "; narcís, és una traducció
més emprada actualment.
Bb: Levesque, E. t. II, col
831.
Smith, P. Thesaurus syriacus,
in-fº, Oxford, 1879, t. I, p. 1308.
12. Crocus achroleucus, Boiss & Gaill.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 21, 11, 1912.
TM: karkom. Sept: krokos.
Vg: crocus.
RfB: Ct 4,14.
RfA: Talmud, Schebiit 110a;
Baba Metzia 107,6.
Cm: Els seus estils i estigmes,
un cop secs, eren utilitzats per condimentar aliments i
també en perfumeria i medicina.
Bb: Levesque, E. t. V, col.
1347.
Candolle, Alph. de. Origine
des Plantes Cultiveés. in-8º, Paris. 1886. p.132.
13. Cyperus papirus, L.
D.:
L.:
Lo:
Da:
TM: gome'. Sept: papiros.
Vg: scirpus, juncus.
RfB: Ex 2,3; Jb 8,11; Is 35,7.
Bb: Cf Cyperus papirus.
14. Cyperus papirus, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Lac Genessareth.
Da: 2, 6, 1913.
TM: gome. Sept: papiros,
biblinos, elos. Vg:
scirpus, papyrus, juncus.
RfB: Ex 2,3; Is 18,2; 35,7; Jb 8,11.
RfA: Plini, Hist.Nat VI,24;
VII,57; XII,22; XIII,22,33a. Ovidi, Metam. 15,753. Homer,
Odyss. XXI,392. Strabon, XVII,15.
Cm: Planta tropical que té a
la Palestina el seu límit septentrional de distribució;
es troba en abundància a la planura del llac el-Huleh i
també a la planura costera. Aquesta planta era utilitzada
per a confeccionar els rodets de papir, però també es feien
amb ella estores i petites embarcacions. A Egipte fou emprat com a adorn, i principalment com a material
per escriptura.
Bb: Levesque, E. t. IV, col
2079.
Wöning, Fr. Die Pflanzen
im Alten Aegypten, in-8º, Leipzig, 1866, p. 74-135.
15. Ecbalium elaterium, Rick.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Jerusalem.
Da: 11, 7, 1912.
16. Eleaeagnus hortensis, M.B.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 22, 4, 1914.
17. Ervum lens, L.
D.: I. Kandler.
L.: P.E. Scmitz.
Lo: Tabga ( Galilaea ).
Da:
18. Ficus Carica, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 6, 2, 1914.
TM: te'enah. Sept: suke,
sukon, sukoon.
Vg: ficus, ficulnea. NT:
suke, sukon.
RfB: Gn 3,7; Nm 13,23; 20,5;
Dt 8,8; Jt 9,10.11; 1 R 5,5; 2 R 20,7; Ne 3,15. Ps 105,33;
Pr 27,18; Is 34,4; 38,21; Jr 8,13; 24,1.2.3.5.8; 29,17;
Am 4,9; Os 9,10; Mi 4,4; Na 3,12; Ag 2,19; Jl 1,12; 2,22;
Za 3,10.
RfB: Mt 7,16; 21,19.20.21; 24,32;
Mc 11,13.20.21; 13,28; Lc 6,44; 13,6.7; 21,29; Jo 1,48.50;
Ja 3,12; Ap 6,13.
RfA: Plini, Hist.Nat. XVI,49.
S. Jeroni In Is. XXXVIII, 21, t. XXIv, col. 396.
Cm: Originari del Mediterrani
i d'Asia Anterior, ha estat cultivat des de l'antiguitat.
Produeix dues collites, però tan sols és comestible la de
l'estiu. Les figues, en temps bíblics, constituïen juntament
amb el vi, un signe de prosperitat i de llibertat.
Bb: Levesque, E. t. II, col 2238.
Celsius. Hierobotanicon.
in-12, Amsterdam, 1748, t. II, p. 368-399.
19. Hirsopus officinalis, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 30, 8, 1912.
TM: 'ezou. Sept: ussoppos.
Vg: hysopus.
RfB: Ex 12,22; Lv 14,4.6.49.51.52;
Nm 19,6.18; 1 R 5,13; Ps 51,9.
NT: ussopos. Vg. hysopus.
RfB: Jo 19,29; He 9,19.
Cm: Creix entre les roques de
les muntanyes i era el símbol de la humilitat. De la planta
s'estreia un oli volatil i les branques feien funció de
salpasser. En temps bíblics fou emprat pels israelites per
ungir els dintells de les portes a Egipte, per purificar
llebrosos i cases contaminades, i pel sacrifici del vedell
vermell. En el NT fou usat per donar el vinagre a Jesús.
Bb: Levesque, E. t II, col.
796.
Löw, I. Aramäische Pflanzennamen,
in-8º, Leipzig, 1881, p. 134-136.
20. Laurus nobilis, L.
D.: I. Kandler.
L.: Fr Corradus, CD.
Lo: Carmel.
Da: 4, 3, 1913.
21. Laurus nobilis, L.
D.: I Kandler.
L.: Kronenburg.
Lo: Carmel.
Da: 27, 2, 1914.
TM: 'ezrah, ra'anan. Sept:
kedros tou Libanou.
Vg: Cedrus Libani.
RfB: Ps 37,35.
Cm: Aquesta planta ha d'ésser
identificada amb el Cedre del Liban segons l'opinió d'alguns
autors. De les seves fulles s'extreia un ungüent emprat
a la medicina.
Bb: Zohary, M. " Flora
", a Enciclopedia de la Biblia. Barcelona. 1964.
Vol III. pag 596.
22. Lawsonia alba, Lam.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 6, 7, 1913.
TM: koper. Sept: kupros.
Vg: cyprus.
RfB: Ct 1,13; 4,13; 7,12.
Cm: A Egipte s'emprava per a
la conservació de les mòmies, principalment es col.locava
a les ungles. A la Biblia s'empren dues voltes en el Càntic
dels Càntics; es compara a l'espòs als boscos d'En-Gadi,
i el segon es una lloanca de l'espòs a l'esposa.
Bb: Levesque, E. t III, col
590.
Loret, V. La flore pharaonique,
2ª ed, in-8º, Paris, 1892, p. 80.
23. Lolium temulentum,L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 26, 4, 1913.
24. Lolium temulentum, L; var. muticum, Boiss.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 4, 5, 1913.
NT: zizania. Vg: zizania.
RfB: Mt 13, 25.26.27.29.30.36.38.40.
RfA: Plini, Hist. Nat. XVIII,44;
S. Jeroni, Commet. in Mat. XIII,16. t. XXVI. col.9
Cm: L'Evangeli l'empra a la
paràbola del jull i la bona llavor; representa la maldat
que es sembre entre el bé pel poder del maligne; però que
és incapaç d'estroncar el fruits del Regne de Déu.
Bb: Levesque, E. t. III, col.
1046.
Thompson, W.M. The Land
and the Book, in-8º,
London, 1885, p. 431.
25. Mandragora officinarum, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Carmel.
Da: 28, 1, 1913.
Tm: dudaim. Sept: mandragoras,
mega mandragoru.
Vg: mandragora.
RfB: Gn 30,14.15.16; Ct 7,14.
Cm: Creix a Palestina amb estat
silvestre, i fou usada com afrodisíaca. Degut a la forma
de les seves arrels i branques que se semblen al cos humà,
ha estat objecte de nombroses supersticions. Els seus fruits
són comestibles i els hi atribuïen propietats narcòtiques,
purgants i vomitives.
Bb: Levesque, E. t IV, col.
653.
Tristam, H. B. The Natural
Histori of the Bible. 8ª ed, in-12º, London 1899, p. 466-468.
26. Myrtus communis, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 13, 5, 1913.
TM: hadas. Sept: mursine.
Vg: myrtus, myrteta.
RfB: Ne 8,15; Is 41,19; 55,13;
Za 1,8.10.11.
Cm: A la Bíblia simbolitza la
pau i l'acció de gràcies. Es una de les
"quatre substàncies" que els jueus empraven
a la festa dels Tabernacles.
Bb: Levesque, E. t. IV, col
1365.
Tristam, H. B.
The Natural
History of the Bible, 8ª ed, in-8º, Londres, 1889, p. 366.
27. Narcisus tazetta, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 6, 11, 1913.
TM: habasselet. Sept:
agzos, krinon. Vg: flos, lilium.
RfB: Ct 2,1; Is 35,1.
Bb: Levesque, E. t IV, p. 313.
Posts, G.E. article Rose,
a Hastings' Dictionary
of the Bible, in-4º, 1902.
28. Nerium Oleander, L.
D.: I. Kandler.
L.: E. Schmitz.
Lo: Wadi Rabadiyye. ( Lac. Genesaret
).
Da:
Sept: futa, rodou, rodon. Vg: plantatio
rosae, rosa.
RfB: Ecli 24,14; 39,13.
Bb: Levesque, E. t. IV, col
130.
Tristam, H. B. The Natural
History of the Bible, in-12, Londres, 1899, p. 477.
29. Olea Europea, L.
D.: I. Kandler.
L.: Sor. s. Cor.
Lo: Carmel.
Da: 24, 5, 1913.
30. Olea Europaea, L.
D.: I. Kandler.
L.: Sor. S. Cart.
Lo: Haifa.
Da: 31, 3, 1914.
TM: zayit. Sept: elaia,
elaion. Vg:
olea, oliva, olivetum.
RfB: Gn 8,11; Ex 23,11; 27,20;
30,34; Lv 24,2; Dt 6,11; 8,8; 20,24; 28,40; Js 24,13; Jt
9,8.9; 15,5; 1 Sm 8,14; 2 Sm 15,30; 2 R 5,25; 18,32; Is
17,6; 24,13; Jr 11,16; Os 14,7; Am 4,9; Mi 6,15; Ha 3,17;
Ag 2,19; Za 4,3.11.12; 14,4; Ps 52,10; 128,3; Jb 15,33;
Ne 5,11; 8,15; 9,25; 1 Cr 27,28.
NT: elaia, kallielaios.
Vg: oliva, bona oliva.
RfB: Mt 21,1; 24,3; 26,30;
Mc 11,1; 13,6; 14,26; Lc 19,29.37; 21,37; 22,39; Jo 8,1;
Rm 11,17.24; Jm 3,12; Ap 11,4.
RfA: Plini, Hist.Nat. 15,3.
Origens, Comment. in Epist. ad Rom., VIII, 11, t. XIV, col.
1195.
Cm: L'origen d'aquest arbre
és desconegut, però segons els especialistes, l'olivera
salvatge " Olea europaea, L; var oleaster "
; degué esser l'avantpassat de l'olivera cultivada.
L'olivera simbolitzava, als temps bíblics, superioritat,
benedicció divina, fertilitat, salut i pau. La saviesa era
comparada a una bona olivera al mig d'una plana i per Zacaries
les branques d'olivera representaren els Ungits del Senyor.
Bb: Levesque, E. t. IV, col
1776.
Thomson, W. M. The Land
and the Book, in-8º,
Londres, 1885, p. 56.
31. Olea Europaea, L; var. Oleaster, DC.
D.: I. Kandler.
L.: Dr Hoffmann.
Lo:
Da: 21, 2, 1914.
TM: 'es semen. Sept:
chilon kuparissinon.
Vg: lignum olivae, ligna
olivarum, lignum pulcherrimum.
RfB: 1 R 6,23.31.32.33; Ne 8,15:
Is 41,19.
Bb: Levesque, E. t. IV, col
1776.
Löw, I. Aramäische Pflanzennamen,
in-8º, Leipzig, 1881, p. 94.
32. Origanum Maru, Boiss.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: el-Masura. ( Carmel ).
Da: 28, 5, 1913.
TM: 'ezov. Sept: ussopos.
Vg: hysopos.
RfB: Ex 12,22; Lv 14,4.6.49.51.52;
Nm 19,6.18; 1 R 5,13; Ps 51,9;
Bb: Levesque, E. t II, col.
796.
Löw, I. Aramäiscge Pflanzennamen,
in-8º, Leipzig 1881,
p. 134-136.
33. Phoenix dactilifera, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 3, 3, 1914.
Tm: tamar. Sept: foinix. Vg: palma.
RfB: Ex 15,27; Nm 33,9; Lv
23,40; Dt 34,3; Jt 1,16; 3,13;
Ps 92,13; Ct 7,8.9; Ne
8,15; 2 Cr 28,15; Jl 1,12.
TM: tomer. Sept: foinix.
Vg: palma.
Per alguns autors aquest mot pot designar
també una columna.
RfB: Jt 4,5; Jr 10,5.
TM: timora, timmorah Sept:
foinix. Vg: palma.
El mot fa referència a palmeres esculpides
o emprades per motius ornamentals, en general comuns a Egipte
i Fenícia.
RfB: 1 R 6,29.32.35; 7,36; 2
Cr 3,5; Is 9,13; 19,15; Ez 40,16.22.26.31; 41,19.20.25.26;
Ecli 24,18; 50,14.
TM: 'ale temarim i
kappot temarim, kippah. Sept: kallunzra foinikon. Vg: palma.
Mot originat en la paraula
kaf , es refereix a les palmes portades a les mans.
RfB: Ne 8,15; Lv 23,40.42; Is
9,14.
Sept: bain. Vg: bahem, bahen, baen.
RfB: 1 M 13,37.
TM: sansinim. Sept: baia. Vg: baen.
RfB: Ct 8,9.
NT: foinix. Vg: palma.
RfB: Jo 12,13; Ap 7,9.
RfA: Theophraste, His. Plant.
2,8. Plini, His. Nat. 13,6; 15,13,9 Strabon, 18,15. Tacit,
Hist. 5,6. F. Josefo, Bel. jud. I, VI,6; IV, 8,2. Pausanias,
IX, XIX,5. Horaci, Ep II, 2,184.
Cm: Tenia un ús diversificat.
El fruit es menjava fresc o sec. Les fulles cobrien el sòtil
de les cases, i les fibres de les fulles servien per a teixir
túniques. Els fruits tendres per elaborar vi. El tronc s'aprofitava
com a fusta. El dibuix de la Palmera es difongué molt com
a motiu ornamental, figurà a les monedes de Simò Macabeu,
igualment Vespacià gravà una Palmera a la moneda emesa després
de la destrucció de Jerusalem l' any 70 amb l'inscripció
de "Judaea Capta ".
Bb: Levesque, E. t. IV, col
2059.
Löw, Im. Aramäische Pflanzennamen,
in-8º, Leipzig, 1881, p. 109-125.
34. Pinus halepensis, Mill.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 21, 2, 1914.
TM: 'oren. Sept: pitus.
Vg: pinus.
RfB:Is 44,14.
Bb: Levesque, E. t. V, col.
436.
Condomime, A. Le Livre
d'Isaie. 1905, p.269.
35. Pistacia lentiscus, L.
D.: I. Kandler.
L.: Dr Hoffmann.
Lo: Carmel.
Da: 21, 2, 1914.
Sept: schinos. Vg: schinus.
RfB: Dn 13,54.
RfA: Origens, Epist. ad Africanum de historia Susanae,
t. XI, col. 61.
Bb: Levesque, E. t. IV, col
166.
Wiederholt. Die Geschichte
Susanna, dans la Tübing.
Quartalschrift, 1869, p. 296-308.
36. Pistacia Palestina, Boiss.
D.: I. Kandler.
L.: Sor. s. Car.
Lo: Carmel.
Da: 14, 5, 1914.
TM: botnim. Sept: tereminzon.
Vg: therebintus.
RfB: Gn 43,11.
Cm: Arbre molt corrent en el
Mediterrani Oriental, els seus fruits es torren i es menjen
igual que les nous.
Bb: Zohary, M. Flora, Enciclopedia
de la Biblia. Vol III, pag 591. Garriga, Barcelona,
1963.
37. Poterium spinosum, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 14, 1, 1914.
TM: sirim. Sept: akanza,
xula, skolops. Vg: spinae.
RfB: Is 34,13; Os 2,6; Am 4,2;
Na 1,10; Ecle 7,6.
Cm: Es utilitzada actualment
pels àrabs com a combustible, i també per a la construcció
de vallats. Per ésser molt abundant a les inmediacions del
Gólgota, podem pensar que fou amb ella que es construí la
corona d'espines de Crist.
Bb: Zohary, M. Fora, Enciclopedia
de la Biblia. Vol III, pag 603. Garriga, Barcelona,
1963.
38. Punica granatum, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 5, 6, 1913.
TM: rimmon. Sept: roiskos.
Vg: malogranata.
RfB: Ex 28,33.34; 39,24.25.26;
Nm 13,23; 20,5; Dt 8,8; 1 Sm 14,2; 1 Re 7,18.20.42; 1 Re
25,17; Jr 52,22.23; Jl 1,2; Ag 2,19; Ct 4,3.6.7; 6,11; 7,13;
2 Cr 4,13; 3,16.
Cm: A més dels seus grans que
són comestibles, la clovella del fruit s'emprava per tenyir
i curtir pells i cuiro. Molts d'ornaments del Temple eren
realitzats en forma de magranes, concretament els dibuixos
de les parets. El Sum Sacerdot portava en el seu vestit
petites magranes de fusta. La Torà era aguantada per dos
braços en el cim dels quals es posaven uns adorns en forma
de magranes, anomenats rimmonim.
Bb: Zohary, M. Flora; a Enciclopedia
de la Biblia. vol III, pg 588. Garriga, Barcelona, 1963.
39. Querqus Aegilops, L.; var. ithaburensis, Boiss.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 21, 2, 1914.
TM: 'elon. Sept: drus.
Vg: convallis.
RfB: Gn 12,6; 13,18; 14,13;
18,1; Dt 11,30; Jos 19,33; Jt 4,11; 9,6.37; 1 Sm 10,3.
TM: 'allon. Sept: balanos,
elatinos. Vg: quercus.
Rf: Gn 35,8; Is 2,13; 6,13;
44,14; Ez 27,6; Os 4,13; Am 2,9; Za 11,2.
TM: 'ellah. Sept:
terebinzos. Vg: quercus.
Rf: Gn 35,4; Jos 24,26; Jt 6,11.19;
1 Sm 17,2.19; 21,10; 2 Sm 18,9.10.14; 1 R 13,14; Is 1,30;
6,13; Ez 6,13; Os 4,13; 1 Cr 10,12.
TM: tirzah. Sept: agriobalanos.
Vg: ilex.
RfB: Is 44,14.
TM ( Arameu ): 'llan.
Sept: dendron.
Vg: arbor.
RfB: Dn 4,7.8.11.18.20.
RfA: Theophraste, Hist. Plant.
V,8. Strabon, IV,1. Virgili, Georg. III,332. Ovidi, Metam.
VII,743. Flavio Josefo, Bell. jud. IV,IX,7; Ant. jud. I,X,4.
Cm: L'alzina existeix en diverses
espècies a més de l'esmentada: " Quercus pseudo-coccifera
", " Quercus Libani ". La major població
d'alzines es trobava a Basan. El seu fruit era emprat com
a pasturatge dels porcs. Molts de cops els boscos d'alzines
foren dedicats al culte dels déus falsos. Molts d'indrets
de la Bíblia tenen un nom compost amb la paraula alzina,
i representen moments importants de la revelació de Deu:
al. de More Gn 12,6, al. de Bakut Gn 35,8; al. de Mambré
Gn 18,13; al. de Sichem Jos 24,26-27; al. dels Encantadors
Jt 9,37; al. del Tabor 1 Sm 10,13.
Bb: Levesque, E. t. II, col
652.
Candolle, A. de; Cupuliferae,
in Dc. Prodr. regni veget, pars XVI, sect. 2,fasc 1; Kotschy, Eichen Europ. und Orient, in-fº,
Vienne, 1858.
40. Quercus coccifera, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Carmel.
Da: 21, 3, 1914.
41. Quercus coccifera, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Carmel.
Da: 21, 3, 1914.
TM: 'elon. Sept: drus.
Vg: convallis.
RfB: Gn 12,6; 13,18; 14,13;
18,1; Dt 11,30; Jos 19,33; Jt 4,11; 9,6.37; 1 Sm 10,3.
TM: 'allon. Sept: balanos,
( istos ) elatinos. Vg:
quercus.
RfB: Gn 35,8; Is 2,13; 6,13;
44,14; Ez 27,6; Os 4,13; Am 2,9; Za 11,2.
TM: 'allah, 'elah. Sept:
terebinzos. Vg: quercus.
Rf: Gn 35,4; Js 24,26; Jt 6,11;
6,19; 1 Sm 17,2.19; 21,10; 2 Sm 18,9.10.14; 1 R 13,14; Is
1,30; 6,13; Ez 6,13; Os 4,13; 1 Cr 10,12.
TM ( Arameu ): 'illan. Sept:
dendron. Vg: arbor.
RfB: Dn 4,7.8.11.18.20.
RfA: Theophraste, Hist.Plant.
V,8. Virgili, Georg. III,332. Ovidi, Metamorph. VII,743.
Flavio Josefo, Ant.jud. I,X,4.
Cm: Era simbol de grandesa,
poder i llarga vida. Davall la seva ombra eren enterrats
els morts. Tenia relació també en les ofrenes i sacrificis
als petits déus cananeus.
Bb: Levesque, E. t. II,
col 652.
Brocard. Descriptionae
Terrae Sanctae, edit. Laurent, 1864, t. X, col. 124.
42. Retama roetam, Webb.
D.: I. Kandler.
L.: Kronemburg.
Lo: Haifa.
Da: 1, 2, 1914.
TM: rotem. Sept: rozmen
futon. Vg: Xilos tremikois
RfB: 1 Re 19,4; 19,5; Jb 30,4;
Ps 120,4.
Cm: Apareix molt sovint en els
deserts i les dunes. Els beduins actuals l'utilitzen com
a combustible.
Bb: Levesque, E. t.III, col.
183.
Thompson, W.M. The Land
and the Book. in-8º, London, 1885, p. 611.
43. Ruta chalepensis, L; var bracteosa, Boiss.
D.: I. Kandler.
L.:
Lo: Carmel.
Da: 26, 4, 1913.
44. Salix Salsaf, Farskhl.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 17, 2, 1914.
TM: safsafah. Sept: epiblepomenos.
Vg: in superficie.
RfB: Ez 17,5.
TM: 'arabim. Sept: itea. Vg:
salix.
RfB: Lv 23,40; Ps 137,2; Jb
40,22; Is 15,7; 44,4.
RfA: Talmud, tr. Succah, III,
3.
Bb: Levesque, E. t. V, col 1507.
Cm: Els jueus a l'exili penjaven
als salzes les seves lires, en la pena d'estar enfora de
Jerusalem. A la festa dels Tabernacles era prescrit agitar
branques de salze. Era també signe de prosperitat i de vida
pel fet de créixer vora les aigües.
Levesque, E. t V, col. 1508.
Tristam, H. B. Tha Natural
History of de Bible in-12º, Londres, 1889, 8ª ed,
p. 415.
45. Sinapsis alba, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: , 3, 1914.
46. Sinapsis incasa, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 9, 4, 1914.
NT: sinapis. Sept: sinapis.
Vg: sinapis.
RfB: Mt 13,31 17,20; Mc 4,31;
Lc 13,19; 17,6.
Bb: Levesque, E. t. V, col.
1600.
Tristam, H.B. The Natural
History of the Bible, in-12, London, 1889, 8ª ed., p.
473.
47. Stirax officinalis, L.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Carmel.
Da: 28, 5, 1913.
TM: nataf. Sept: stakte. Vg: stacte.
RfB: Ecli 24,21 ; Ex 30,34; Jb 26,27 .
Cm: En opinió d'alguns autors,
l'stirax seria designada pel
mot hebreu libneh, paraula que significa "
Alam ".
Bb: Levesque, E. t. V, col 1869.
Tristam, H. B. Tha Natural
History of the Bible 8ª ed, Paris, 1883, t. XXVI,
p. 350.
48. Tamarix Pallasu, Derv.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 25, 12, 1912.
49. Thymus capitatus, Link et Hoffm.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 16, 6, 1913.
50. Triticum vulgare, Villars.
D.: I. Kandler.
L.: Sor. S. Car.
Lo: Haifa.
Da: 9, 5, 1914.
TM: hittah. Sept: puros,
sitos. Vg:
triticum, frumentum .
RfB: Gn 30,14; Ex 9,32; 29,2;
34,22; Dt 8,8; 32,14; Jt 6,11; 15,1; 1 Sm 6,13; 12,17; 2
Sm 4,6; 17,28; 1 R 5,25; Is 28,25; Jr 12,13; 41,8; Ez 4,9;
27,17; 45,13; Jl 1,11; Ps 81,17; 147,14; Jb 31,40; Rt 2,23;
Ct 7,3; 1 Cr 21,20.23; 2 Cr 2,9.14; 27,5.
TM: dagan. Sept: sitos,
puros. Vg: frumentum, triticum.
RfB: Designa en general noms
de gra sense determinar amb exactitud l'espècie. El contexte
és fonamental per determinar amb presició l'espècie. Gn
27,28.37; Nm 18,12.27; Dt 7,13; 11,14; 12,17; 14,23; 18,4;
33,28; 28,51; 2 R 18,32; Is 36,17; 62,8; Jr 31,12; Ez 36,29;
Os 2,10.11.24; 7,14; 9,1; 14,8; Ag 1,11; Jl 1,10.17; 2,19;
Za 9,17; Ps 4,8; 65,10; 78,24; Ne 5,2.3.10.11; 10,40; 13,5.12;
2 Cr 31,5; 32,28.
TM: bar. Sept: sitos,
prasis, zesauros, gennema. Vg: frumentum, triticum.
RfB: Aquest mot fa referència
al gra separat de la palla i a punt d'emprar o de vendre.
Gn 41,35.49; 42,3.25; 45,23; Jr 23,28; Jl 2,24; Am 5,11;
8,5.6; Ps 65,14; 72,16; Pr 11,26; 14,4.
TM: seber. Sept: sitos,
prasis, agorasmos. Vg: frumentum, triticum.
RfB: Sinònim de la paraula
anterior, però no tan emprat. Gn 42,1.2.19.26; 43,2; 44,2;
47,14; Am 8,5; Ne 10,32.
NT: sitos. Vg: triticum.
RfB: Mt 3,12; 13,25.29.30; Mc
4,28; Lc 3,17; 12,18; 16,7; 22,31; Jo 12,24; Ac 27,38; 1
C 15,37; Ap 6,6; 18,13.
RfA: Plini, Hist.Nat. V,57-58;
XVIII,45. Cicero, Leg.Manil. 12; Tacit, Hist. III,8. Teophraste,
Hist, Plant. VIII,7. Strabon, XV,3,11. Seneca, Epist. LXXX,7.
Cm: Es un dels cereals més importants de Palestina,
el seu cultiu es remunta al Bronze I. El seu origen es troba
a Asia Central i Anterior. La seva producció era important
a Egipte, Mesopotàmia i Palestina. Es un cereal d'hivern,
que és recull per Juny o Juliol. En temps bíblics, el blat
es menjava cuit o bé en forma de grans tendres o secs. Era
un dels cereals que es presentava a les ofrenes del Temple.
La seva simbilogia era molt emprada a les paràboles, la
del gra mort que dóna molt de fruit, la del jull mesclat
amb el gra, etc.
Bb: Levesque, E. t.I, col. 1801.
Vigoroux, F.
La Bible
et les découvertes modernes, 5ª ed, 1899, t. II, p. 171.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Tell-Hum. ( Galilaea ).
Da: 25, 9, 1913.
TM: quimos. Sept: akanzai.
Vg: urtica.
RfB: Pr 24,31; Is 34,13; Os
9,6.
Bb: Levesque, E. t. IV, col
1899.
Tristam, H. B. The Natural
History of the Bible, 8ª ed, in-12, Londres, 1899, p. 474.
52. Vicia ervilia, Willd.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 22, 4, 1914.
53. Vicia ervilia, Willd.
D.: I. Kandler.
L.: I. Kandler.
Lo: Haifa.
Da: 6, 6, 1913.
54. Vitex Agnus castus, L.
D.: I. Kandler.
L.: Sr Melchiora.
Lo: Beirut.
Da: , 10, 1913.
torna a l'índex
55. Bedel.li.
Resina del " Balsamodendron
africanum L.".
TM: bedo lah. Sept:
antzax, krustallos. Vg: bedellium.
RfB: Gn 2,12; Nm 11,7.
Cm: No és segura la identificació
d'aquest nom amb una resina; alguns autors pensen que no
es tracta d'una planta sinó d'una substància mineral.
Bb: Zohary, M. " Flora",
a Enciclopedia de la Biblia. Barcelona. 1964. Vol III.
pag 604.
56. Gàlban.
Gomo-resina de la "
Ferula galbaniflua, Boiss ".
TM: helbenah. Sept:
jalbane. Vg: galbanus.
RfB: Ex 30,34.38; Ecli 24,21.
RfA: Plini, Hist.Nat. XII,56;
XIII,2; XIX,58. Dioscoroides, III,87.
Cm: El tronc i les arrels d'aquesta
planta -originària de Pèrsia-, produïa una goma olorosa.
Era utilitzada en el Tabernacle com un ingredient de l'encens.
Bb: Levesque, E. t.III, col
80.
Löw, I. Aramäische Pflanzennamen,
in-8º, Liepzig, 1881, p. 163.
57. Encens, (Olíban).
Resina de la " Boswellia serrata L. ".
TM: lebonah. Sept: libanos,
libanonton. Vg: thus. NT: libanos.
RfB: Ex 30,34; Lv 2,1.2.15.16;
5,11; 6,8; 24,7; Nm 5,15; 1 Cr 9,29; Ne 13,5.9; Is 43,23;
60,6; 66,3; Jr 6,20; 17,26; 41,5; Ct 3,6; 4,6.14.
RfB: Mt 2,11; Ap 18,13.
RfA: Theophraste, Hist.plant.
IX, 4. Plini, Hist.Nat. XII,31. Virgili, Georg. I, 58. Ciril
d'Alexendria, In Isaiam LX,13, liber V, t. LXX, col. 1336.
Cm: L'espècie és originària
de l'Est de l'Africa tropical, Aràbia
i l'India. La goma exudada per les seves branques
s'utilitzava com a encens. Els egipcis l'empraren també
per embalsamar i fumigar.
Bb: Levesque, E. t. II, col
1768.
Joret, Ch, Les plantes
dans l'antiquité,
in-8º, Paris, 1897, t. I, p.356.499.
58. Màstic o llentrisquera.
Resina de " Pistacia Lentiscus L. "
TM: basam, besam. Sept:
edusmata, aromata. Vg: aromata.
RfB: Ex 25,6; 30,23; 35,28;
Ct 4,10.14.16; 5,1.13; 6,2; 8,14; 1 R 10,2.10.25; 2 R 20,13;
Is 3,24; 39,2; Ez 27,22; Est 2,12; 1 Cr 9,29.30; 2 Cr 9,1.9.24;
16,14; 32,27.
Bb: Levesque, E. t.IV, col 166.
Vigoroux, F. Mélanges
Bibliques, 2ª ed, Paris,
1899, p. 477-483.
59. Opobàlsam o bàlsam de la Meca o de Galaad o Salomó.
" Balsamodendron gileadense
".
" Balsamodendron opobalsmum,
L."
TM: sori. Sept: retine.
Vg: resina.
RfB: Gn 37,25; 43,11; Jr 8,22;
46,11; 51,8; Ez 27,17.
RfA: F. Josefo Ant.jud VIII,VI,6;
IX,I,2; XIV,IV,1. Strabon XVI,II,41; XVIII,I,15. Plini H.N.
XII,LIV,1 a 8.
Cm: Per molts d'autors l'espècie
B. gileadense és simplement un sinònim de B. opobalsamum,
ens inclinarem per tant per aquest darrer nom. Era cultivat
en els palaus als jardins dels reis, després de Salomó la
trobam a Jericó i En-Gadi. Un cop consumada la destrucció
de Jerusalem pels romans, aquests es reservaren la seva
producció.
Bb: Levesque, E. t. I,
col 1519.
Schweinfurth, G. Beitrag
zur Flora Aethiopica,
in-4º, Berlin, 1867, p. 30.
60. Opopònax.
Gomo-resina de " Opoponax Chironium ".
torna a l'índex
61. Flascó amb oli de Gethsemani.
" Ex olivis Gethsemani ".
TM: semen. Sept: elaion.
Vg: oleum.
RfB: Gn 28,18; 35,14; Ex 25,6;
27,20; 29,2.7.21.23.40; 30,24.25.31; 31,11; 35,8.14.15.28;
37,29; 39,37.38; 40,9; Lv 2,1.2.4.5.6.7.15.16; 5,11; 6,8.14;
7,10.12; 8,2.10.12.26.30; 9,4; 14,10.12.15.16.17.18.21.24.26.27.28.29;
10,7; 21,10.12; 23,13; 24,2; Nm 4,9.16; 5,15; 6,15; 7,13.19;
8,8; 11,8; 15,4.6.9; 28,5.9.12.13.20.28; 29,3.9.14; 35,25;
Dt 8,8; 28,40; 32,13; 33,24; 1 Sm 10,1; 16,1.13; 2 Sm 1,21;
14,2; 1 R1,39; 5,25; 17,12.14.16; 2 R 4,2.6.7; 9,1.3.6;
20,13; Is 1,6; 5,1; 10,27; 25,6; 28,1.4; 39,2; 61,3;
57,9; Jr 41,8; Ez 16,9.13; 16,18.19; 23,41; 27,17; 32,14;
45,14.24.25; 46,5.7.11.14.15; Os 2,7; 12,2 ; Am 6,6; Mi
6,7.15; Ag 2,12; Ps 23,5; 45,8; 55,22; 89,21; 92,2; 104,15;
108,18.24; 133,2; 141,5; Jb 29,6; Pr 5,3; 21,17; 27,16;
21,20; 27,9; Ct 1,3; 4,10; Ecle 7,1; 9,8; 10,11; Esd 3,7;
Est 2,12; 1 Cr 9,29; 12,41; 27,28; 2 Cr 2,9.14; 11,11.
NT: elaion. Vg: oleum.
RfB: Mt 25,3.4.8; Mc 6,13; Lc
7,46; 10,34; 16,6; He 1,9; Jm 5,14; Ap 6,6; 18,13.
RfA: Plini, Hist. Nat. XXIV,102.
Cm: L'olivera és un arbre molt
abundant a Palestina, d'ella extreuen l'oli. A més de l'ús
alimentari, l'oli tenia una funció sagrada a Israel. S'oferia
com a primícies al senyor, s'emprava per les llànties sagrades
del temple; igualment als altars per les libacions, als
sacrificis i a les purificacions. Era element central en
la unció del rei, l'Ungit del Senyor: També s'ungien amb
oli els malats amb un significat religiós i mèdic
a la vegada. Fou objecte de moltes paràboles referides
a l'abundància, les bones obres i l'honradesa.
Bibliografia referent a la preparació
de l'oli a l'antiguitat:
Renard, P. Huile. t III,
col 770.
Bibliografia referent a Gethsemani:
Levesque, E. Mont des Oliviers.
t. IV, col 1779.
Lezètre, H. Gethsémani. t.
III, col. 229.
62. COL.LECCIO DE FRUITS, FUSTES I LLAVORS.
A. Fustes.
a. Acàcia.
Acacia raddiana, Savi.
TM: sittim. Sept: xulon
asepton. Vg: ligna sittim.
Cm: La península del Sinaí
presenta tres tipus d'Acàcia,
de totes elles, aquesta és la més apta per a la construcció.
El nom de Sittim donat a la Vall del Jordà, ens demostra
que als temps bíblics era allà molt abundant. Alguns
autors consideren que es podria referir a la "
Acacia nilotica ".
RfB: Ex 25,5.10.13.23.28; 26,15.26.32.37;
27,1.6; 30,1.5; 35,7.24; 36,20.31.36; 37,1.4.10.15.25.28;
Dt 10,3; Is 41,19.
Bb: Vigoroux, F. t
I, col. 101.
Tristam, H. B.
Fauna and flora of Palestine. in-4º, London, 1884, p.293.
b. Cedre.
Cedrus Libani, Loud.
TM: 'eretz. Sept:
kedros, kedrinon,
kurapissos, kuparissinon. Vg: cedrus.
NT: kedros.
RfB: Lv 14,4.6,49.51.52; Nm
19,6; 24,6; Jt 9,15; 10,27; 2 Sm 5,11; 7,2.7; 1 R 5,13.22.24;
6,9.10.15.16.18.20.36; 7,2.3.7.11.12; 9,11. 2 R 14,9; 14,23;
Is 2,13; 9,9; 14,8; 37,24; 41,19; 44,14; Jr 22,7.14.15.23;
Ez 17,3.22.23; 27,5; 31,3.8; Am 2,9; Za 11,1.2; Ps 29,5;
80,11; 92,13; 104,16; 148,9; Ct 1,17; 5,15; 8,9; Esd 3,7;
1 Cr 14,1; 17,1.6; 22,4; 2 Cr 1,15; 2,2.7; 9,27; 25,18.
RfB: Jo 18,1.
RfA: Theophraste, Hist.plant.
III,12. Plini, Hist.Nat. XIII,11. Horaci, Ep. ad Pisones
332. Flavio Josefo, Ant.jud. VIII, II, 326-327; Bell.jud
V, V, 2.
Cm: Des dels temps
més antics els Cedres del Liban foren exportats a Egipte,
Asíria i Palestina. La seva fusta era emprada per a la construcció
de temples, palaus i barques. Aquest arbre simbolitza la
nobleza, la majestat i el poder. Els boscos de Cedres establien
la frontera entre Palestina i Síria. El Temple de Jerusalem
fou recobert interiorment de fusta de Cedre.
Bb: Levesque,E. t.
II, col 374.
Savi, G. Sul
Cedro del Libano, in-8º, Florence, 1818.
c. Xiprer.
Cupressus sempervivens, L; var. Horizontalis,
Mill. Gord.
TM: beros. Sept
kuparissos, peuke peikunon, kedros kedrinon,
arkeuzos arkeuzinon,
elate,
chilon Libano, pitus. Vg: abies, ligna abiegna, ligna arceuthina,
fabrefacta.
RfB: 2 S 6,5; 1 R 5,22.24;
6,215.34; 9,11; 2 R 19,23; 2 Cr 2,7; 3,5; Is 14,8; 37,24;
41,19; 55,13; 60,13; Ez 27,5; 31,8; Os 14,9; Za 11,2; Na
2,4; Ps 104,17.
TM: gofer. Sept:
chila tetragona.
Vg: ligna laevigata.
RfB: Gn
6,14.
Sept.: kuparissos.
Vulgata: cypressus.
RfB: Ecli 24,17; 50,11.
RfA: Virgili, Georg.
II,443. Flavio Josefo, Ant.jud. VIII, II, 7. Eusebi, Praep.Ev.
IX, 30, 33, t. XXI. Plini, Hist.Nat. XXIV, 61; XVI, 79.
Atheneu, Deipnosoph. V, 207.
Cm: Originari del
Mediterrani Oriental, creix en estat salvatge a Galaad i
Edom. Per raó de la solidesa de la seva fusta era utilitzat
per a la construcció. La saviesa a voltes era comparada
amb la frondositat i bellesa dels xiprers.
Bb: Levesque,
E. t. II, col 1171.
Hehn, V. Kulturpflanzer
und Haustiere, 6ª édition publiée par O. Schrader, in-8º, Berlin,
1894, p. 276-283; 577-8.
d. Eban.
Diaspyros ebenum, L.
TM: hobnim. Sept: tois eisagomenois. Vg:
hebeninos.
RfB: Ez 17,15.
RfA: Virgili, Geor
II, 15. Teophraste, Hist, Plant. IV,5. Plini, Hist. Nat.
XII,8. Lucià, Phars. X,304.
Bb: Levesque, E. t
II, col. 1525.
e. Om.
Ulmus campestris, L.
TM: tidar. Sept: leuke, peuke. Vg: ulmus
et pinus.
RfB: Is 41,19; 60,13.
Bb: Levesque, E. t.
IV, col. 1894.
Löw, I. Aramaïsche
Planzennamen; in-8º,
Leipzig, 1881, p. 70.
f. Olivera.
Olea Europea, L.
TM: 'es semen. Sept:
chilon kuparissinon.
Vg: lignum olivae, ligna
olivarum,
lignum pulcherrimum.
Rf: 1 R 6,23.31.32.33 Ne 8,15;
Is 41,19.
NT: elaia, kallielaios.
Vg: oliva, bona oliva.
RfB: t 21,1; 24,3; 26,30; Mc
11,1; 13,6; 14,26; Lc 19,29.37; 21,37; 22,39; Jo 8,1; Rm
11,17.24; Jm 3,12; Ap 11,4.
RfA: Plini, Hist. Nat.
XV,3; S. Ciril d'Alexandria In Is. II,3. t. XX, col.426.
Bb: Levesque,
E. t. IV, col 1776.
Löw, I. Aramäische
Pflanzennamen, in-8º, Leipzig. 1881. p. 94.
g. Roure.
Quercus calliprinos, Webb.
Quercus ithaburensis, Decne.
TM: 'allah, 'allon. Sept:
balanos, drus.
Vg: Quercus.
RfB: Gn 12,6; 13,18; 14,13;
18,1; 35,8; Dt 11,30; Jos 19,33; Jt 4,11; 9,6.37; 1 Sm 10,3;
Is 2,13; 6,13; 44,14; Ez 27,6; Am 2,9; Za 11,2.
Cm: Es el símbol de
la grandesa, el poder i la llarga vida. Davall la seva ombra
eren enterrats els morts, està també relacionat amb les
ofrenes i els sacrificis.
Bb: Zohary, M. "
Flora ", a Enciclopedia de la Biblia. Barcelona.
1964. Vol III. pag 599.
h. Terebint.
Pistacia terebintus, L.
TM: 'elah; 'allah; 'elim.
Sept: terebinzos,
tereminzos. Vg: terebintus.
RfB: Gn 35,8; Is 2,13; 6,13;
44,14; Ez 27,6; Os 4,13; Am 2,9; Za 11,2; Ecli 24,22.
Bb: Levesque, E. t
V, col 2090.
Vincente,H.Canaan.in-8º,Paris,
1907, p. 144-146.
B. Fruits i llavors.
a. Anís.
Anethum graveolens, L.
NT: anazon. Vg: anethum.
RfB: Mt 23,23.
Cm: Aqueta planta anual
s'emprava per aromatitzar els
cogombres en conserva. D'ella traien també oli volàtil
emprat a la medicina.
Bb: Levesque, E. t
I, col. 624.
Ordan, A. Le
Talmud de Jerusalem, in-8º, Paris, 1899.
b. Mirra Escollida.
Mirica sapida, L.
Sept: asphalazos. Vg:
balsamum.
RfB: Ecli 24,20.
Bb: Vigoroux, F. t
I, col.
Loret, V. La Flora pharaonique,in-8º,
Paris, 1887, nº 61, p. 26.
c. Càmfora.
Commiphora opobalsamum, L.Engl.
TM: bosem. Sept: asromata.
Vg: aromata.
RfB: Ex 25,6; 30,23; 35,8.28;
1 R 10,2.10.25; 2 R 20,13; Is 3,24; 39,2; Ez 27,22; Ct 4,10.16;
Est 2,12; 1 Cr 9,29.30; 2 Cr 9,1.9.24; 16,34; 32,27.
Cm: Correspon a una mata originària
del sudest d'Aràbia. La resina uxudada per aquesta planta
era utilitzada, en temps bíblics, en perfumeria i medicina.
En temps de Salomó era cultivada a la vall del Jordà i,
també, en les inmediacions
de la Mar Morta.
Bb: Zohary, M. "
Flora " a Enciclopedia de la Biblia.Vol III Barcelona.
1964. pag.594. Paris, 1879, p. 182.
d. Canyella.
Cinamonum Zeylanicum, Ness.
TM: qinnamon. Sept: zinnamonon. Vg: cinamonum.
RfB: Ex 30,23; Pr 7,17; Ct
4,14; Ecli 24,20.
RfA: Plini, Hist. Nat.
XII, 41. Teophraste, Hist, Plant. IX. Strabon, XV,I,22.
Cm: L'aromàtica escorça
d'aquest arbre, que és originari de Ceilà i Malàsia, així
com l'olorós oli que era extret de l'escorça i de les llavors,
s'utilitzava per aromatitzar els aliments, com a perfum,
i com a ingredient de "l'Oli Sant". La canyella
era importada a Palestina a través d'Arabia.
Bb: Levesque, E. t.
II, col. 770.
Bonastre; E.Recherches
sur le Cinamonum des anciens. Journal de pharmacie, t XIV, 1828,
p. 266.
e. Celiandre.
Coriandrum sativum, L.
TM: gad. Sept:
korion. Vg: coriandrum.
RfB: Ex 16,31; Nm 11,7.
RfA: Tamud, tr. Ioma
VIII.
Cm: No era una planta
cultivada. S'utilitzava com a condiment i per a la medicina.
Es trobava sovint a les tombes egípcies. Alguns autors l'han
comparada amb el Manà.
Bb: Levesuqe, E. t.II,
col 973.
Loret, V. La Flore pharaonique, 2ª
ed,in-8º, Paris, 1892.
f. Comí.
Cuminum cyminum, L.
TM: kammon. Sept:
kuminon. Vg: cymimum.
RfB: Is 28,25.27; Mt 23,23.
RfA: Talmud de Jerusalem,
tr. Demai cap. II; Maasaroth cap. I, hal.I. Plini, Hist.
Nat. XIX,47.
Cm: La utilització
que d'ella es feia es dirigia a la condimentació de licors,
pastissos i pa. A l'època de Crist hi havia algunes autoritats
del judaisme que afirmaven que aquest arbre no estava sotmès
a la Llei de Lv 27,30, referent als delmes. L'empra també
Isaïes a les seves paràboles.
Bb: Levesque, E. t.
II, col 1158.
Carpzov, J. G.
Apparatus historico -criticus antiquitatum sacri codices et gentis hebraeae,
in-4º, Francfort, 1748,
p. 619-620.
g. Encens. Cf Encens,
( Oliban ); Bowellia
serrata,L.
h. Cedre. Cf Cedre, Cedrus
Libani, Loud.
i. Galbanum. Cf. Gàlban,
Ferula galbaniflua, L.
j. Porro.
Allium porrum, L.
TM: hasir. Sept: prasa.
Vg: porri.
RfB: Nn 11,5.
Cm: Fou cultivat a
Egipte des dels temps prehistòrics, la seva utilització
com a verdura i condiment estava molt estesa a Orient.
Bb: Levesque, E. t
V, col. 490.
k. Garrova; Cf Ceratonia
siliqua, L.
l. Encens; Cf Encens,
( Oliban ); Boswellia serrata, L.
m. Ladonum.
Cistus villosus, L.
Cistus salvifolius,
L.
TM: lot. Sept: stakte. Vg: stacte.
RfB: Gn 37,25; 43,11.
Bb: Levesque, E. t.IV,
col.29.
Tristam, L.
The
Natural History of the Bible, in-12, London, 1889, p. 458-460.
n. Llentilles.
Lens esculenta, Moench.
TM: 'adasim. Sept:
fakos. Vg: lens.
RfB: Gn 25,34; 2 S 17,28; 23,11;
Ez 4,9.
RfA: Virgili, Georg. 1, 228. Marcial, epigr.
9. Rabbi Eleazar, Picke cap. XXXV.
Cm: Planta anual que
figura entre els cereals que es conreaven des de l'antiguitat.
Els seu grans es mengen en general en forma de cuinat, essent
un aliment important a la dieta dels hebreus. Per un plat
de llentilles Esaú va vendre la primogenitura a Jacob. Alguns
rabins l'indicaven com el menjar que s'havia de consumir
en temps de dol i dolor. La tomba de Ramsés II presenta
pintures que ens descriven la forma de cuinar les llentilles
a Egipte.
Bb: Levesque, E. t.
IV, col 164.
Joret, Ch. Les
plantes dans l'antiquité t. I, 1897, p.
103.
o. Mill.
Panicum miliaceum, L.
TM: doham. Sept:
kegjros. Vg: milium.
RfB: Ez 4,9.
RfA: Plini, Hist.Nat
XVIII,10.
Cm: Els seus grans,
petits i redons, s'empren pel forratge i per l'alimentació
humana. Fou conegut a Pèrsia en els temps antics i és originari
de l'India.
Bb: Levesque, E. t.
IV, col 1097.
Candolle, A. de.
Origine des plantes cultivées, in-8º, Paris, 1886, p. 320.
p. Mostassa.
Brassica nigra, L.
NT: sinapti. Vg: sinapi.
RfB: Mt 13,31; 17,20; Mc 4,31;
Lu 13,19; 17,6.
Cm: Extreien d'ella
oli i també era emprada com a condiment. Als Evangelis és
utilitzada per una comparació referent al creixement del
Regne de Déu. Per
alguns autors es correspondria millor amb la " Sinapis nigra, L. ".
Bb: Zohary,M. "
Flora", a Enciclopedia de la Biblia. Barcelona.
1964. Vol III. pag 604.
q. Mirra.
Balsamodendron Myrrha, L.
TM: mor. Sept:
smurna. Vg: myrrha.
RfB: Ex 30,23; Ps 45,9;
Pr 7,17; Ct 1,13; 3,6; 4,6.14; 5,1.5.13; Est 2,12. Ecli
24,20. Mt 2,11; Jo 19,39.
RfA: S. Jeroni, Comm.
in Math. XXVIII, 48, t. XXVI, col. 212. Plini, Hist.Nat.
XIV, 15. Talmud de Babilonia, Sanhedrin 6,1.
Cm: Originària de Somàlia,
Abisínia i Aràbia, era emprada com a medicament, perfum,
per embalsamar i com a ingredient de l'Oli Sant.
Bb: Levesque, E. t.
IV, col 1363.
Joret, Ch. Les
plantes dans l'antiquité, 1º partie, dans
l'Orient classique, in-8º, 1897, p. 355.
r. Pistatxo.
Pistacea vera, L.
TM: botnim. Sept:
terebinzos. Vg: terebinthi.
RfB: Gn 43,11.
RfA: Theophraste, Hist.plant.
IV, 5. Plini, Hist.Nat. XIII, 10.
Cm: Era un dels millors
fruits de Palestina, els fills de Jacob en portaren al primer
ministre d'Egipte. Es produïen sobretot a la vila de Betonim
Js 13,26; al país de Gad.
Bb: Levesque, E. t. V, col 444.
Löw, I. Aramaische
Pflanzennamen, in-8º, p. 420.
s. Llentilles; Cf Lens
esculenta, Moench.
t. Espelta.
Triticum espelta, L.
TM: kussemet, kussemim.
Sept: krize. Vg: hordeum.
RfB: Ex 9,32; Is 28,25; Ez
4,9.
Cm: Ha estat localitzat
en les antigues tombes egípcies. Es conreava a Palestina
en els temps bíblics.
Bb: Levesque, E. t I, col.
1811.
Horst, N. Icones et descriptiones
graminorum austriacorum.4º in-fº
Vienne, 1801-1809, t III, pl-26,
p. 29.
u. Safrà.
Crocus sativus, L.
TM: karkom. Sept:
krokos. Vg: crocus.
RfB: Ct 4,14.
RfA: Talmud, Schebiit
110 a; Baba Metsia 107,6. Plini, Hist.Nat XII, 44.
Cm: Els seus estils
i estigmes aromàtics un cop secs, eren utilitzats en medicina
i perfumeria com elements aromàtics.
Bb: Levesque, E. t.V,
col 1348.
Candolle, Alph
de. Origine des plantes cultivées, in-8º,
Paris, 1886, p. 132.
Francesc
Ramis Darder.
15
Agost 1993.
torna a l'índex